Ponents
I Jornada · 16 d'Octubre de 2026 · Vilassar de Dalt
Investigadors, arxivers i especialistes que presenten recerques sobre la història, la tècnica i la interpretació del patrimoni fotogràfic.
PONÈNCIA
Benet Oliva Ricós
Historiador
Nota històrica i gràfica del Castell de Vilassar de Dalt
PONÈNCIA
Carmelo Vega de la Rosa
Doctor en Geografia i Història. Professor Titular d’Història de l’Art Contemporani, Universitat de La Laguna (Tenerife)
Castellà
Història de les imatges noves. Manual d’instruccions
PONÈNCIA
Paco Gómez García
Fotògraf, escriptor, comissari i dissenyador d’exposicions
Castellà
El Ministeri de la Imatge Perduda
PONÈNCIA
Jep Martí Baiget
Arxiver i investigador en història de la fotografia del segle XIX
El portal Clifford, deu anys després
PONÈNCIA
Carmen Perrotta
Llicenciada en Història i Conservació de Béns Artístics (Univ. Calàbria). Doctora en Cultures Medievals (Univ. Barcelona)
Castellà
Creació i desenvolupament del celebèrrim «Arxiu Mas» (1900–1941)
PONÈNCIA
Alexis Serrano Méndez
Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme
La gestió del patrimoni fotogràfic analògic a l’Arxiu Comarcal del Maresme
PONÈNCIA
David González Ruiz
Doctor en Història de l’Art (UAB). Arxiver a l’Arxiu Històric de Sabadell
Reptes i fases pel tractament arxivístic dels documents fotogràfics
PONÈNCIA
Salvador Tió Sauleda
Llicenciat en Ciències Químiques (UB). Fotohistoriador
El fotògraf José Alonso Gallofré i els seus estudis fotogràfics
PONÈNCIA
María de los Santos García Felguera
Doctora en Història de l’Art (UCM). Professora a la UCM i UPF
Dones fotògrafes a Catalunya. Històries i historiografia
PONÈNCIA
Marta Ballester Gassó & Albert Domènech Alberdi
Historiadors de l’Art especialitzats en il·lustració de gravat i fotografia històrica
La producció integral d’El Arte en el desnudo (1933) de Josep Masana conservada a l’Institut Amatller d’Art Hispànic
PONÈNCIA
Stéphany Onfray
Doctora en Història de l’Art. Comissària d’exposicions
Castellà
De retratades a fotògrafes i viceversa. Repensar la(les) història(es) de la fotografia del segle XIX des d’una perspectiva feminista
PONÈNCIA
Jordi Sant Gisbert
Doctor en Història (UPF). Professor associat UB i col·laborador UOC
La Barcelonesa: un projecte colonial de la burgesia barcelonina
PONÈNCIA
Joaquín Paredes Piris
Fotògraf especialista en processos fotogràfics històrics
Castellà
Demostració de daguerrotip
PONÈNCIA
Josep Samon Forgas
Historiador local. Col·laborador del Museu i Arxiu municipals i de l’Arxiu Parroquial de Vilassar de Dalt
Patrimoni fotogràfic i història local a Vilassar de Dalt
PONÈNCIA
Bernat Muntés Zabala i Jaume Enric Zamora Escala
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Imagina: el portal de difusió d’imatges de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona
PONÈNCIA
Benet Oliva Ricós
Historiador
Ponència
Nota històrica i gràfica del Castell de Vilassar de Dalt
Exploració del registre gràfic i documental del Castell de Vilassar de Dalt, una de les estructures patrimonials més rellevants del municipi, declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional).
Biografia
Benet Oliva estudià ciències econòmiques, però s’especialitzà en història econòmica i social. S’ha especialitzat en recerques microhistòriques d’història social i econòmica i els seus estudis es mouen entre els segles XV i XIX. Les seves obres principals han estat guardonades amb el premi Lladonosa 2000 amb el títol La generació de Feliu de la Penya. Burguesia mercantil i guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona (Universitat de Lleida 2001); i amb el premi Iluro amb els títols: Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875) (1998), i El plet de l’escó. Una microhistòria sobre les comunitats locals, el règim senyorial i la Contrarreforma a la Catalunya del 1600 (2004); i amb l’accèssit La petita noblesa del Maresme. Tres trajectòries: Des Bosc, Ferrer i Sala (s. XIV-XVI) (2001). D’altra banda, també ha publicat molts articles d’interès en revistes especialitzades, entre els quals destaquem la seva vinculació amb Rafael Guastavino.
PONÈNCIA
Carmelo Vega de la Rosa
Doctor en Geografia i Història. Professor Titular d’Història de l’Art Contemporani del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de La Laguna (Tenerife)
Ponència en Castellà
Ponència
Història de les imatges noves. Manual d’instruccions
La irrupció de la fotografia al segle XIX va suposar una autèntica revolució cultural, artística i conceptual que va transformar els modes tradicionals de veure, interpretar i representar el món. L’originalitat i l’estranyesa de les noves imatges fotogràfiques va suscitar especulacions i debats crítics que, entre d’altres, demostraven les limitacions discursives del públic de l’època per entendre exactament què era i què significava la fotografia.
Biografia
Doctor en Geografia i Història (1991) i professor titular d’Història de l’Art Contemporani del departament d’Història de l’Art (1993) a la Universitat de La Laguna (Tenerife), on imparteix docència sobre història de la fotografia i art contemporani. Entre d’altres, és autor dels llibres: Fotografía en España (1839-2015), Historia, tendencias estéticas (2017), Guía inventario de fondos y colecciones de fotografía en Canarias (2014) i Lógicas turísticas de la fotografía (2011).
PONÈNCIA
Paco Gómez García
Fotògraf, escriptor, comissari i dissenyador d’exposicions
Ponència en Castellà
Ponència
El Ministeri de la Imatge Perduda
El Ministeri de la Imatge Perduda és una institució fictícia dedicada a la resignificació d’arxius rescatats del rastro de Madrid. Mostrant les seves troballes, cerca generar consciència sobre el patrimoni fotogràfic i la memòria visual col·lectiva.
Biografia
Paco Gómez (1971) és Enginyer de Camins, però mai va exercir la seva professió. Va ser ajudant del fotògraf Castro Prieto i premi fotògraf revelació a PHotoEspaña 2001. Des de 1996 es dedica al món de la imatge i actualment combina la seva tasca de fotògraf amb la d’escriptor, comissari, dissenyador d’exposicions i coordinador de campanyes de crowdfunding i projectes editorials. Especialitzat en fotografies d’enginyeria i arquitectura. Soci fundador del col·lectiu NOPHOTO, dirigeix l’editorial Fracaso Books on ha publicat llibres que exploren la relació entre fotografia i literatura: Los Modlin (2012), Proyecto K. (2015), Volverás a la Antártida (2017), Wattebled o el rastro de las cosas (2020), Carta al hermano (2021), Documento Nacional (2022), Agencia de detectives zurdos (2023) i Derivas con Leo (2026). Ha estat assessor de compres de la col·lecció de fotografia d’Alcobendas i director artístic de la missió fotogràfica Región organitzada per la Comunidad de Madrid. Actualment és editor gràfic de la revista Líbero. El 2019 funda el Ministeri de la Imatge Perduda, institució fictícia dedicada al rescat de material fotogràfic i la resignificació d’arxius.
PONÈNCIA
Jep Martí Baiget
Arxiver i investigador en història de la fotografia del segle XIX
Ponència
El portal Clifford, deu anys després
El deu de novembre de 2016, Fotoconnexió va presentar al Museu Marítim de Barcelona el portal CLIFFORD, un directori dels fotògrafs i fotògrafes que van operar a Espanya al llarg del segle XIX (1839-1900). Han passat deu anys, i l’autor i coordinador del portal reflexiona sobre el que ha significat, el seu creixement en dades i el seu futur.
Biografia
Jep Martí (Cervià de les Garrigues, 1955). Arxiver i investigador en història de la fotografia del segle XIX i en la història local de Valls. En l’àmbit de la fotografia ha publicat: Valls. Una memòria fotogràfica (1845-2000) (IEV, 2000); L’Abans de Valls, recull gràfic (1863-1969) (coautor amb Pilar Musolas, Efadós, 2010); Valls desaparegut (Efadós, 2020); i Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1949). Un model de fotoexcursionista (Cossetània edicions / Museu de Valls, 2025). Dedicat a la recerca sobre la història de la fotografia al segle XIX i a aprofundir en les relacions d’influència entre la fotografia i la literatura al llarg d’aquest segle. Molts dels seus treballs es poden llegir al blog lalbumdeljep.wordpress.com. Entre els seus treballs cal destacar, amb María de los Santos García Felguera, «Barcelona i la daguerreotípia», a El daguerreotip. L’inici de la fotografia (Ajuntament de Barcelona, 2014); «Els Unal, fotògrafs de dues centúries (1860–1983)», a Fotografia Unal (CRDI – Ajuntament de Girona / Rigau Editors, 2015); «Rozada, un fotògraf singular», a ROZADA (1859-1938). Fotògraf, escenògraf i periodista (Museu de Valls / Cossetània Edicions, 2017); «La recepción y el impacto del daguerrotipo entre los miembros de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona (1839-1851)», a I Jornadas sobre Investigación en Historia de la Fotografía (Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2017); «El pintor alacantí Vicente Rodes i la daguerreotípia», a Vicente Rodes Aries, el estudio del natural (Generalitat Valenciana, 2018); «La lenta penetració de la fotografia en el món casteller (1839-1936)», per al volum VI de l’Enciclopèdia Castellera (Cossetània edicions, 2020); «Jules Ainaud, un fotògraf a l’ombra de J. Laurent», a La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872) (Fundación Mapfre, 2022); «Els fotògrafs que van passar per Tarragona al llarg del segle XIX», a Tarragona, 1858-1900. Les primeres fotografies (Efadós, 2024); «Los 28 álbumes de muestras fotográficas de la casa J. Laurent y Cía. hallados en el Ateneu Barcelonès», a V Jornadas sobre Investigación en Historia de la Fotografía (Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2025). Ha comissariat les exposicions: Valls, una memòria fotogràfica (Museu de Valls / Fundació la Caixa, 2000); ROZADA (1859-1938). Fotògraf, escenògraf i periodista (Museu de Valls, 2017); La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872) (Centre de Fotografia KBr. Fundación Mapfre, 2023); Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1949). Un model de fotoexcursionista (Museu de Valls, 2025). Soci fundador de l’associació cultural Fotoconnexió.
PONÈNCIA
Carmen Perrotta
Llicenciada en Història i Conservació dels Béns Artístics i Arqueològics per la Universitat de Calàbria. Doctora en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona
Ponència en Castellà
Ponència
Creació i desenvolupament del celebèrrim «Arxiu Mas» (1900–1941)
L’objectiu de la ponència és aproximar la història de l’Arxiu Mas, exposant dades relatives a les dinàmiques de desenvolupament de l’empresa, als seus principals clients —tant particulars com institucions—, al seu equip tècnic i als repertoris més destacats desenvolupats al llarg de quatre dècades.
Biografia
Carmen Perrotta (Cosenza, 1984). Llicenciada en Història i Conservació dels Béns Artístics i Arqueològics per la Università della Calabria (2008) i doctora en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona (2018). La seva tesi doctoral, centrada en l’Arxiu Mas, li va valer el Premio Extraordinario de Doctorado 2018-2019. Ha realitzat estades de recerca a la Bibliotheca Hertziana (Max Planck Institute for Art History) i a l’American Academy in Rome. És autora del volum Fotografiar el patrimonio artístico. Génesis e historia del Arxiu Mas. Les seves principals publicacions se centren en la relació entre el medi fotogràfic i el patrimoni historicoartístic. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional entre la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic (responsable de les àrees de col·lecció i de fons fotogràfics) i la Universitat de Barcelona (professora associada del Departament d’Història de l’Art). Actualment forma part de l’equip de l’Oficina d’Arxiu i Gestió Documental de la Diputació de Barcelona.
PONÈNCIA
Alexis Serrano Méndez
Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme
Ponència
La gestió del patrimoni fotogràfic analògic a l’Arxiu Comarcal del Maresme
La comunicació versa sobre com l’Arxiu Comarcal del Maresme i per extensió tots els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya gestionen el patrimoni fotogràfic analògic, fent especial èmfasi en els aspectes directament relacionats amb l’ingrés dels fons, el seu tractament i difusió.
Biografia
(Barcelona, 1982) Arxiver i historiador. Ha publicat diverses monografies d’història local i comarcal del Maresme. És el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i professor a la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari de Sant Pacià.
PONÈNCIA
David González Ruiz
Doctor en Història de l’Art (UAB). Arxiver a l’Arxiu Històric de Sabadell
Ponència
Reptes i fases pel tractament arxivístic dels documents fotogràfics
Analitzarem el circuit que fan els documents fotogràfics en una institució patrimonial, des de la seva ingesta, passant pels processos de selecció, documentació, digitalització i difusió. Tindrem en compte elements com les necessitats específiques de conservació preventiva, els principals procediments fotogràfics i els seus suports o els aspectes legals que poden condicionar el seu accés i comunicació pública. Tot plegat amb un doble objectiu: garantir-ne la conservació a llarg termini i facilitar l’accés dels continguts al major nombre possible de persones.
Biografia
Doctor en Història de l’Art (UAB), Màster en Gestió de Continguts Digitals (UB), Llicenciat en Documentació (UAB) i Llicenciat en Història (UB). Actualment treballa com arxiver a la Secció d’Imatge i So de l’Arxiu Històric de Sabadell. Com a docent és professor de l’assignatura Documents Fotogràfics, Gràfics i Audiovisuals del Màster Universitari en Arxivística i Governança de la Informació (UAB) i col·labora amb l’assignatura Visió per Computador del Màster d’Humanitats i Patrimoni Digital (UAB). Ha publicat una trentena d’articles relacionats amb el patrimoni fotogràfic i audiovisuals en revistes especialitzades.
PONÈNCIA
Salvador Tió Sauleda
Llicenciat en Ciències Químiques (UB). Fotohistoriador
Ponència
El fotògraf José Alonso Gallofré i els seus estudis fotogràfics
José Alonso va ser deixeble del fotògraf Antoni Plana Erra de qui va aprendre l’ofici. Durant la seva trajectòria professional no només va inaugurar diversos estudis fotogràfics, a Barcelona i a Manresa, sinó que els va dinamitzar aplicant novetats fotogràfiques amb finalitat comercial.
Biografia
Salvador Tió Sauleda (Sant Pol de Mar, 1952), llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona (1975), fotohistoriador, membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i soci fundador de l’Associació Fotoconnexió. Les seves recerques s’han centrat fonamentalment en les relacions entre la fotografia, la ciència i la tècnica, analitzant la participació de metges i altres científics en el desenvolupament de la fotografia, sobre la qual cosa ha publicat diversos estudis, així com sobre els pioners de la fotografia automàtica (pre-photomaton). Darrerament acaba de publicar el llibre El Gelatino-Bromuro en España (1879-1939). La fabricación de placas y papeles fotográficos, fruit de les seves investigacions sobre les indústries fotogràfiques que hi va haver a Espanya a partir del 1879, any que marca l’inici d’aquest procediment.
PONÈNCIA
María de los Santos García Felguera
Doctora en Història de l’Art (UCM). Professora a la UCM i UPF
Ponència
Dones fotògrafes a Catalunya. Històries i historiografia
Les dones van ser a l’àmbit de la fotografia des del seu naixement (a Catalunya la primera va arribar l’any 1843 des de França) com a professionals, desenvolupant diverses tasques, o com a aficionades. Unes van fer publicitat als diaris i altres es van associar, van concursar, exposar obres i guanyar premis. La historiografia però no les va tenir en compte fins als darrers anys del segle XX.
Biografia
María de los Santos García Felguera és doctora en Història de l’art per la Universidad Complutense de Madrid. Ha sigut professora a aquesta universitat i a la Pompeu Fabra de Barcelona. En totes dues ha introduït assignatures d’Història de la fotografia i ha dirigit tesis doctorals. Ha treballat sobre la fortuna crítica dels artistes (La imatge romàntica d’Espanya, Barcelona, 1981; Viajeros eruditos y artistas, Madrid, 1991). Al camp de la Fotografia és autora de llibres individuals (Cabañas de cristal: galerías de retrato y estudios de fotografía en España, 2020) i col·lectius (Historia general de la fotografía, 2006, coordinat per M-Loup Sougez; Fotógrafos en la Sevilla del siglo XIX, 1994, amb Lee Fontanella; El Grafoscopio. Un siglo de miradas al Museo del Prado. 1819-1920, 2004). Comissària d’exposicions (Els Napoleón. Un estudi fotogràfic, 2011, amb Rafel Torrella) i coordinadora (Bromòlis, Fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini, 2022). Una part de la seva investigació tracta sobre les dones fotògrafes des del 1840 fins a la meitat del segle XX, tant professionals com aficionades, des de Madame Fritz (2023) i les daguerreotipistes fins a Mey Rahola, fotógrafa 1897/1959 (Barcelona, MNAC, 2022), Anna Maria Martínez Sagi o Ruth von Wild (2025).
PONÈNCIA
Marta Ballester Gassó & Albert Domènech Alberdi
Historiadors de l’Art especialitzats en il·lustració de gravat i fotografia històrica
Ponència
La producció integral d’El Arte en el desnudo (1933) de Josep Masana conservada a l’Institut Amatller d’Art Hispànic
La publicació de l’estudi entorn de l’edició de les sèries fotogràfiques El arte en el desnudo (1933) de Josep Masana ha permès identificar la seva producció completa de fotografies de models nus, conservada a l’Institut Amatller d’Art Hispànic. Aquesta descoberta ens permet analitzar la manera de treballar, les escenografies i l’estètica del nu d’aquest fotògraf avantguardista.
Biografia
Historiadors de l’Art especialitzats en el món de la il·lustració de gravat i la fotografia històrica amb recerques sobre aquesta especialització i la cultura popular en el seu sentit més ampli.
PONÈNCIA
Stéphany Onfray
Doctora en Història de l’Art. Comissària d’exposicions
Ponència en Castellà
Ponència
De retratades a fotògrafes i viceversa. Repensar la(les) història(es) de la fotografia del segle XIX des d’una perspectiva feminista
Aquesta ponència proposa una relectura crítica de la història de la fotografia del segle XIX des d’una perspectiva feminista, amb l’objectiu de mostrar les múltiples formes en què les dones van participar en el desenvolupament tècnic, artístic i comercial del medi. Per a això, es revisaran els discursos dominants que han contribuït a invisibilitzar les seves aportacions, ja fos com a fotògrafes, auxiliars, retratades o consumidores.
Biografia
Stéphany Onfray, doctora en Història de l’Art i comissària d’exposicions. La seva tasca combina la recerca i la creació fotogràfica amb la docència, la documentació editorial i la traducció acadèmica. Especialitzada en la història i teoria de la fotografia del segle XIX, centra la seva recerca en les relacions entre fotografia, gènere, cultura material i identitat visual. La seva tesi doctoral, defensada a la Universidad Complutense de Madrid el 2022, va donar lloc al llibre Retratadas. Fotografía, género y modernidad en el siglo XIX español (Ediciones Cátedra, 2025) i a una exposició al Museo Nacional del Romanticismo de Madrid, que va finalitzar a finals del mes de gener. Recentment ha impartit un seminari sobre Història de la Fotografia des d’una perspectiva feminista al Màster en Fotografia de la Universitat Politècnica de València, introduint aquest enfocament en l’àmbit espanyol.
PONÈNCIA
Jordi Sant Gisbert
Doctor en Història (UPF). Professor associat UB i col·laborador UOC
Ponència
La Barcelonesa: un projecte colonial de la burgesia barcelonina
La Barcelonesa va ser una de les primeres grans plantacions de cacau establertes a l’illa de Fernando Poo (Guinea Espanyola). Sota el patronatge de la família Rius i Torres, La Barcelonesa és un exemple de com els capitals metropolitans catalans van veure en l’agricultura i el comerç del cacau una oportunitat d’ampliar els seus negocis. El fons fotogràfic de La Barcelonesa que forma part de la Col·lecció Sala Losdijck, ens ofereix un relat gràfic dels inicis d’aquesta plantació on, més enllà de plantacions, paisatges i maquinària, hi apareixen tot un reguitzell de personatges que, si bé desconeguts, són un reflex immillorable d’aquella època.
Biografia
(Barcelona, 1982) Doctor en Història (UPF, 2017), professor associat a la UB i professor col·laborador a la UOC. La seva línia d’investigació es centra en les relacions històriques entre Catalunya i l’Àfrica, especialment Guinea Equatorial. Ha publicat diverses obres sobre aquesta temàtica, com ara El Petit Imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola (Angle Editorial, 2020), Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial (Museu de les Cultures del Món, 2017) o Les bases colonials de Barcelona (MUHBA, 2012).
PONÈNCIA
Joaquín Paredes Piris
Fotògraf especialista en processos fotogràfics històrics
Ponència en Castellà
Ponència
Demostració de daguerrotip
La demostració consistirà en una breu explicació dels passos, materials i equips necessaris per a l’elaboració d’una placa dagriana, seguida d’una demostració pràctica en la qual es polirà, sensibilitzarà, exposarà, revelarà i virarà un daguerrotip.
Biografia
Joaquín Paredes és un fotògraf especialista en processos fotogràfics històrics. En els seus primers anys de treball com a fotògraf, renuncia a l’ús de la tecnologia digital. Els seus projectes es basen en l’experimentació amb processos fotogràfics del segle XIX, en l’ús d’aquestes tècniques per parlar de realitats contemporànies i en la recerca dels límits expressius i estètics d’aquests processos. Ha participat als Encontros de Artistas Novos del 2018 (Santiago de Compostel·la) i a OpenPhoto (Sevilla). Ha estat codirector de la residència de creació i experimentació artística del Revela-T. Ha exposat la seva obra al Festival Panoramic en una exposició comissariada per Joan Fontcuberta i Rebecca Mutell, a La Gallerie Nazionali d’Arte Antica (Palazzo Barberini, Roma), a l’Istituto Centrale per il Catalogo e la Documentazione (ICCD, Roma), a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid), a Segovia Foto, al Festival Internacional de Fotografia Revela-T (Barcelona), a Cáceres de Foto, a Photo Patagonia (Argentina), a Timisoara (Romania), entre d’altres. Actualment compagina els seus projectes personals amb la docència a través de tallers, conferències i reproduccions històriques per a l’IPCE (Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya), el Science Museum de Londres, el CDIS (Centre de Documentació de la Imatge de Santander), l’Acadèmia d’Espanya a Roma, l’ICCD (Istituto Centrale Catalogo e Documentazione, Itàlia), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Sevilla, el Museo de la Universidad de Navarra (MUN), el Museo San Telmo (Sant Sebastià) i La Babuch (França). Ha treballat amb Lois per al seu projecte Lois&Arts. Les seves fotografies han estat publicades internacionalment en revistes especialitzades com L’Oeil de la Photographie (França), Clavoardiendo Magazine (Espanya), Adore Noir (Canadà) i Lomography Magazine International. Finalista de concursos com el Hariban Award (Japó) o l’Emerging Talent Awards de Lens Culture. Jurat de concursos com Europe Direct.
PONÈNCIA
Josep Samon Forgas
Historiador local. Col·laborador del Museu i Arxiu municipals i de l’Arxiu Parroquial de Vilassar de Dalt
Ponència
Patrimoni fotogràfic i història local a Vilassar de Dalt
Exploració dels fons fotogràfics de Vilassar de Dalt —municipals, parroquials i privats— com a fonts documentals fonamentals per a la recerca historiogràfica local.
Biografia
Historiador local especialitzat en la història de Vilassar de Dalt, amb especial atenció als arxius fotogràfics municipals i parroquials com a fonts documentals per a la recerca historiogràfica.
PONÈNCIA
Bernat Muntés Zabala i Jaume Enric Zamora Escala
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Ponència
Imagina: el portal de difusió d’imatges de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona
La ponència se centrarà en els antecedents del portal Imagina de la Xarxa d’Arxius Municipals que gestiona l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, els seus objectius, el seu desenvolupament i estat actual.
Biografia
Bernat Muntés Zabala: Llicenciat en Història de l’Art (UB) i Màster en Arxivística i Gestió Documental (UAB). Com a Tècnic superior de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ha fet tasques d’arxiver itinerant i treballa en la gestió de la Xarxa d’Arxius Municipals.
Jaume Enric Zamora Escala: Doctor en Història (UB) i Màster en Arxivística (UAB). Cap de la Unitat de la Xarxa d’Arxius Municipals de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

